RECUPERAR L’ÒLIBA AL REGNE UNIT, UN REPTE ENCARA VIGENT
Han passat més de trenta anys des de la fundació del Barn Owl Trust per recuperar la població d’òlibes al Regne Unit. Des d’aleshores han sorgit diverses iniciatives, des de la cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars fins a un projecte actual per eliminar els punts negres d’atropellament d’aquestes aus emblemàtiques. 
Published:10 October 2024
Hi ha una dita que diu: «Ulls que no veuen, cor que no dol». Es podria dir que això és una mica el que passa amb les rapinyaires nocturnes: sovint passen tan desapercebudes que els seus problemes de conservació no reben tanta atenció pública com, per exemple, els voltors o les àguiles.
Això també passa amb l’òliba comuna (Tyto alba), malgrat que està estretament vinculada als humans pel que fa als seus hàbitats de cria i caça.
Acostuma a viure en construccions en desús i la seva dieta, formada per petits rosegadors, la porta a caçar en espais oberts. Les mitjanes i els vorals de les carreteres són llocs ideals per a ella.
Aquesta vinculació amb els ambients humanitzats és l’origen de dues de les seves principals amenaces: la pèrdua de llocs de nidificació i la mortalitat per atropellaments.
Per protegir les òlibes del Regne Unit, el 1988 David Ramsden i els seus companys van crear el Barn Owl Trust (BOT). En aquell moment ja hi havia al territori britànic entitats que criaven i alliberaven òlibes, fins al punt que el nombre d’exemplars en captivitat era superior al dels que vivien en estat salvatge.
Malauradament, aquestes entitats no disposaven de procediments estrictes ni anellaven les òlibes alliberades, cosa que impedia fer-ne qualsevol seguiment.
Poc després de la seva creació, el BOT va començar a treballar per establir un protocol d’actuació amb aquesta espècie i va posar en marxa el primer projecte de cria i alliberament amb autorització oficial.
Amb el seu suport, qualsevol persona interessada podia sol·licitar una llicència. En una primera fase de reconeixement s’estudiava si hi havia òlibes a la zona i s’hi instal·lava una caixa niu. Si al cap de dos anys cap òliba salvatge no s’havia establert al niu instal·lat, s’hi introduïen polls criats en captivitat i ja anellats. El sol·licitant de la llicència els alimentava amb preses mortes fins que aprenien a volar.
Continua llegint... Torna a les col·laboracions